Al llarg
d’aquesta primera entrada del curs, i per tal de contextualitzar l’assignatura
de Mitjans i Recursos Tecnològics, vaig a comentar què és la societat de la
informació, com ha evolucionat, els discursos actuals al voltant d’aquesta
temàtica i les avantatges i desavantatges que pot suposar aquesta “tercera
revolució industrial” en la qual estem immersos.
Per aquesta part
més teòrica em basaré en les lectures de Manuel Area Moreira “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación” i
Jordi Adell “Tendencias en educación en la Sociedad de las tecnologías de la información”. .Per
finalitzar l’entrada m’agradaria fer una petita reflexió al voltant de què a
suposat per a mi personalment aquest procés, ja que no hem considero nativa
digital, sinó que estic adquirint aquestes competències digitals a poc a poc.
Bé, podríem
definir la societat de la informació com una societat en la que tots podem
crear, accedir, utilitzar i compartir informació i coneixement, que arribi a
tothom i que ens ajudi a millorar el nostre potencial i a tenir una millor
qualitat de vida.
Però com hem
arribat a la societat de la informació? Per respondre a aquesta pregunta hem
d’anar fins molts cents de milers d’anys quan va sorgir el llenguatge oral, es
a dir, la capacitat de codificació i transmissió del pensament mitjançant la parla. El següent
pas va ser l’escriptura, Levinson (1990) va afirmar que la parlar va crear la
pressió evolutiva necessària més enllà dels límits biològics i va permetre la
independència de la informació en el acte entre parlant i oient, temporal i
espacialment determinat i la possibilitat de preservar la informació.
L’arribada de la impremta va suposar la possibilitat de produir i distribuir
textos en massa, va ser un influència decisiva en el conjunt de transformacions
polítiques i socials actuant la societat com a propulsor decisiu de difusió i
generalització de la tecnologia. I l’últim pas o revolució és en la qual ens trobem
immersos actualment, un nou codi més abstracte i artificial, que viatja a la
velocitat de la llum i és pràcticament instantània.
Tot i aquestes
revolucions que començarem fa milers d’anys, no podem obviar que les
tecnologies per elles mateixes no generen aquests canvis socials i culturals
sinó que el context i el moment en que es produeixen són rellevants per al seu
èxit o fracàs.
Segons Castells,
M. (2000) els processos sociològics, polítics, econòmics i culturals en els que
es troba la societat actual com la globalització, la mercantilització de la
informació, la ideologia neoliberal, les desigualtats entre països rics i
pobres i la superpoblació han estat factors claus en el desenvolupament de les
noves tecnologies i viceversa.
Per tant, basat en
l’anàlisi de J. Echevarría (1999) però redefinit per Area (2002) hi ha quatre
discursos sobre la societat de la informació:
1.
Discurs mercantilista: entès com un
mercat a l’abast de tots (més benestar material, major felicitat per a
l’individu).
2.
Discurs crític-polític: pretén
reorientar el desenvolupament tecnològic sota els paràmetres polítics.
3.
Discurs tecnocentrista: les noves
tecnologies es converteixen en el centre canvi social i cultural.
4.
Discurs apocalíptic: des d’aquest punt
de vista les tecnologies representen el fi dels ideals i dels valors de la
modernitat i del model de la societat.
Finalment i com
qualsevol altra revolució que ha fet grans canvis en les societats, en la seva
manera d’organitzar-se, de viure i la cultura, tenen la seva cara amable i la
cara amarga. A continuació mencionaré alguns d’aquests avantatges i
desavantatges segons diferents autors:
Desavantatges:
·
Bretxa digital: desavantatges entre
aquells que tenen accés i coneixement de les TIC i aquells que no.
·
Dependència tecnològica: manca de
capacitat de reacció quan fallen les TIC.
·
Pèrdua de privacitat i augment del
control.
·
Impacte mediambiental.
·
Uniformisme i homogènia cultural:
globalització.
·
Saturació de la informació: competència
per a la gestió de gran quantitat d’informació.
Avantatges:
·
Millora de la qualitat del serveis.
·
Es trenquen les barreres espai-temps.
·
Augment d’accés a la informació.
·
Noves formes de participació.
·
Aparició de noves industries i
creixement econòmic.
Tots aquests canvis i processos de
desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació
també han creat un impacte en l’educació que consisteix en la materialització
com aspecte positiu per als educadors de que Internet representa una biblioteca
universal. Tot i així també genera una sèrie de problemes i nous reptes per a
l’educació.
Entre els problemes que es generen per la utilització de les TIC a nivell educatiu trobem que no sempre sabem transformar la informació en coneixement, noves eines que trenquen amb la estructura lineal del llibre de text (com les imatges i els vídeos, el so o l’hipertext), la introducció de les TIC dins la societat és molt més ràpida que dins el sistema educatiu, a l’àmbit laboral s’han introduït noves exigències i condicions i també trobem una bretxa generacional on els adults no han desenvolupat les competències tecnològiques que els infants i joves si estan desenvolupant.
Per tant, els reptes educatius front a
les TIC han d’anar encaminats a integrar les noves tecnologies en el sistema i
cultura escolar, estendre la formació a xarxes d’ordinadors, reestructurar els
nous fins i mètodes de l’ensenyament-aprenentatge aportant nous rols per a
docents i alumnes, revisar i replantejar la formació per les noves exigències a
partir de la utilització de les TIC com per exemple introduir i preparar als
nous treballadors en l’ús de les noves tecnologies, millorar la qualitat dels
processos formatius i crear xarxes telemàtiques
de formació dels diferents àmbits ocupacionals.
En definitiva, desenvolupar les quatre
dimensions (instrumental, cognitiva, sociocomunicativa i axiològica) cap al nou
concepte d’alfabetització del s. XXI que
implica una multialfabetització i que l’escola ho desenvolupa mitjançant la
lectura i l’escriptura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digitals i
la informació.
Bé, però què ha significat tot aquest
desenvolupament per a cadascun de nosaltres? Com ens ha afectat a la nostra
vida diària? Per a mi que vaig néixer al 1980, que escoltava música amb un “radiocasset”,
que esperava un cridada de telèfon a casa i que feia els treballs de l’escola
amb una antiga màquina d’escriure amb aquelles tecles! No podia escriure la
lletra “A” sense escriure la “S”!
Personalment penso que les noves
tecnologies de la informació han millorat molt la nostra vida, l’han fet molt
més còmoda i eficaç a l’hora que ens ha fet desaparèixer les barreres de l’espai
i temps. Encara recordo la meva primera conversació per webcamp, era octubre de
l’any 2001, vaig viatjar als EEUU on viuen uns familiars i per tal de poder
veure a la meva família que estava aquí , vàrem instal·lar per primera vegada
Internet a casa. Fins la meva mare va aprendre a fer servir algunes eines i ens
veiem casi a diari (encara que la connexió no era molt bona i la qualitat de
la imatge i la veu tampoc) al llarg de tres mesos vaig sentir que no estava tan
lluny dels meus ser estimats.
 | |
| https://commons.wikimedia.org/wiki/File:TelefonicaTelefono80sCNTE8008-G.jpg#/media/File:TelefonicaTelefono80sCNTE8008-G.jpg |
La telefonia mòbil també ha estat un dels àmbits que més he pogut viure, en primera persona, el seu desenvolupament donat que vaig estar treballant en un distribuïdor de Movistar durant 9 anys. Quan vaig començar, tot just hi havia alguns mòbils amb la pantalla amb color i pocs amb càmera de fotografiar, quan vaig acabar de fer feina allí, el telèfon mòbil era pràcticament un petit ordinador personal. Tot això va fer que hagués d’adaptar-me als canvis, encara que no era una persona molt donada a les tecnologies.
Per tant, tot i que hi ha algunes desavantatges, jo penso que les
TIC ha millorat el nostre benestar i qualitat de vida en molts aspectes dels
que ja he parlat abans. En quan als reptes educatius penso que les TIC són el
present i el futur, per tant l’educació ha d’anar encaminada cap aquesta
direcció, introduint-les en les escoles des de ven petits, ja que no només
serviran per a l’àmbit escolar sinó que el aprenentatge de les noves tecnologies
és un aprenentatge per a la vida.
I qui millor que
Jordi Adell per explicar-nos la importància de que l’escola treballi la competència
digital, la multialfabetització i els reptes de l’educació per formar a “ciutadans
digitals”.
Gràcies per la
vostra atenció!
